Bar Osteria Ciccio A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V Z Bar Osteria Ciccio

Detti e modi di dire ...
La dôna è cme la castágna, baela fóra, dainter la magàgna. L’è mai sudaer che spudaer.
L

la art la
avv (stato a molo) là; (moto) in là, par d là
labbro sm làber; - leporino vójja sf dla livra
labirinto sm labirènt
laboratorio sm laboratòri
lacca sf làca
laccio sm lâz; prendere al - ciapèr int l'anèla
lacerare v sbraghèr
lacerazione sf sbrèg sm
lacrima sf lègruma, lózzla; avere le lacrime agli occhi avair i luzlón ai ûc'; frenare le lacrime tgnïr strécchi àl lègrum; un fiume di lacrime un lavèl ed lègrum
ladro sm lèder, gratan
ladruncolo sm lèder ed spécc'
laggiù avv là zà, là in fànd
lagna sf lågna, tâni sf pl; (persona) gnâgnera
lago sm lèg; - artifìciale bacén
laguna sf lagóñna
lama sf läma; una buona - un brèv spadacén
lamentarsi v pron lamintèrs
lamentela sf lågna, lamànt sm
lamentoso agg gnulåus
lametta sf lamana
lamiera sf lamira
lampada sf lànpada; - sferica bânba
lampadario sm lanpadèri, lumira sf
lampadina sf lanpadèñna, bunbèñna
lampeggiare v ('s)Ittgsnèr; (auto) lanpegèr
lampione sm lanpiån, fanèl
lampo sm (s)lusnè sf ; lósna sf ; lanp; in un - int un spéll; di genio càulp ed capéss; veloce come un - svèlt cómm un siån
lampone sm lanpàn
lana sf lèna;,fare una questione di - caprina stèr a guardèr se un bntstulén l é salè
lancetta sf lanzatta; (dell'orologio) sfêra
lancia sf lanza; partire - in resia parlir col bséi aguzè
lanciare v sfrttnblèr, trèr • -rsi v prop fichèrs, sfrunblèrs; nella mischia fèr una fundè int la lît
languore sm càulp ed diblazza
lanternino sm lantarnèn; cercare col - zarchèr col lantarnén, con quâtr itc'
lanugine sf plózz .sin, prémm pail sm
lapide sf làpid
lardo sm lèrd; palla di - ssbutinfiàn
largo agg sm lèrg; essere di rnanica larga fèr al spanézz; in lungo e in - da tótt i cantón
lasciare v lasèr • -rsi v prop lasèrs; - cottvipcere lasèrsel métter
lascito spi lasèt
lastra sf lâstra
lastrico sm par tèra; finire sul - ardü'sres a bucón
lato sm lè, banda; dall'altro - da cl'ètra banda; di - ed banda
latrina sf césso .sin, latrèátna, pisadiu sm
latta sf lâta
lattaio sm latèr
lattante sm latànt, pinuclèn; è atu ora un - l é anc atachè al cavdèl
latte sm lät
latteria sf latari
lattuga sf latúga
laureato agg sm laurcè
lavaggio sm lavàg'
lavagna sf lavàgna
lavandaia sf lavandèra
lavanderia sf lavandari, bugadari
lavare v lavèr -rsi v prop lavèrs; lavarsene le mani lavèrsn äl man, freghèrscn
lavata sf lavè, slavaciòt sm, lavag' sm; dare una - di capo fèr un buridàn, dèr un cicàtt
lavatoio sm bugadùr
lavello sm stièr
lavorare v lavurèr, sgubèr, (gerg) stuinèr; - a ore andèr a ôvra; - da cane sganghèr; - sott'acqua intrighèr ala móata; - troppo sgubèr

cme un móll
lavoratore sm lavuradàur; - indefesso sgubadaur
lavoretto sf zatén, ciapén
lavoro sf lavurir; i lavori dotnestici i lavurir d cà
lazzarone sm lazarån
leader sm capuriàn
leale agg leèl
leccare v alchèn pluchèr
lecito agg lezit, lèzit
legaccio sm ligâm
legale agg leghèl l sm avuchèt
legare v lighèr
legge sf lazz
leggenda sf föla
leggere v lèzer; - con grande interesse èser acané a lèzer
leggero agg alzîr
legittimo agg legéttum; tm - desiderio una vójja gióssta
legna sf laggna; aggiungere - al fuoco carghèr al fûg
legnaia sf algnèra
legname sm algnàm
legno sm laggn; - da ardere laggn da brusàja; - non stagionato laggn vaird; testa di - tèsta ranza
lei prop li; dare del - dèr dal ló
lentamente avv plan pianén, con dla flèma
lente sf länt
lentezza sf flèma, indulànza
lentiggine sf råmmel sm
lento agg (a)länt
lenza sf lànza, bèva
lenzuolo sm linzól
leone sm lcån; un coraggio da - un curåg' da leån
lepre sf livra
lercio agg lêrz
lesina sf laisna; essere una - èser tirè, una lémma sàurda
lesinare v stèr indri, fèr al grécc'
lessare v cú'ser alàss
letamaio sm aldarnèra sf
letame sm aldåm
lettera sf lèttra, dispâzi sm; alla - pèra pèra; - anonima léttra órba
letto sm lèt; a capo del - da eó; ai piedi del - da pi; andare a - andèr a lèt, a nåna, a nanén; divano - canapà
lettore sm letåur
levare v cavèr; - la pèlle dscurdghèr; - soldi dalla cassa dèr una stratta ala casatta • -rsi v prop cavèrs; -- di torno dscavèrsla
levatrice sf bèglia, levatriz
levigare v slisèr, piulèr
lezione sf leziån; dare una - insgnèr al Crêdo
libeccio sm garbén
liberare v liberèr, dèr la dispänsa; -- una camera vudèr una stànzia
liberazione sf liberaziàn
libero agg lébber; ingreeso - ingrès a grètis
libertà sf libartè, libertè
libidinoso agg libidinåus, spudorè
libreria sf librari
libro sm liber
licenza sf lizänza
licenziare v licenzièr, dèr cuntiè; - in lronco licenzièr in s dú pi
lievito sm livadúr
lifting sm stiradúra dä1 grénzsf
lima sf lémma; - da legno râspa
limite sm lémntit; al - al måsum
limonata sf limunè
limone sm limàn; essere come un - spremuto avairi spis tótt; garantito al - garanté dspécc dal'ânma
limpido agg lénpid, cèr; sguardo - sguèrd drétt, sinzër
lindo agg natt
linea sf raiga, fila; in - in fila; mantenere la - mantgnir al figurén; passare in seconda - calèr ed grèd
lingua sf langua; non aver peli sulla - dscårrer sänza tanti vultè
linguistica sf linguésstica
lino sm lèn
liquidare v licuidèr, fèr fòra
liquidazione sf licuidaziån
liquido agg .sm léccuid; avere del - avair dla baléúna, di figurén
liquirizia sf (suga)miclézzia, sumiclézzia; radice di sugabacàtt
liquore sm licuåur, licuör
lira sf franc sm non avere una - an avair un góbbi, un bajòc; non valere una - an valair una canta
lisca sf rassca, spéñna
lisciare v lisèr, levighèr; - la coda al diavolo tór só äl nû's con al furchè, insachèr la nabbia; - qualcuno rufianèrs
liscio agg léss, mulsén; hallare il - balèr ala Filúzzi; cafè -cafà naigher
liso agg frósst; pantaloni lisi nel sedere brèg con la ciarmzèla int al dedri
lista sf léssta; - di stófà, di carta stréssla; segnare nella nera sgnèr int al libråz
litigare v litighèr, truvèr da dir, avair di scuntrónbel; fra i due litiganti il terzo gode stra can a gât sguâza la cúga
litigio sm lit sf briga sf
litigioso agg sm tacalit, catalît
litro sm liter
livellare v parzèr; méttr in balanza
livello sm livèl
livido agg sm nézz; espressione livida fâza bûra
locale agg sm lochèl, luchèl; - equivoco traplån
località sf localitè, lucalitè, sît sm
lodare v ludèr; Dìo sia lodato bandàtt al Sgnàur
lode sf lód; è degno di - ai srêv da fèri un ntonumänt
loggione sm lubiån; i loggionisti qui dla capunèra
logico agg lògic; è - as capèss
logorare v frustèr • -rsi v pron frustèrs; - la vista cavèrs i üc'
logoro agg frósst, strasìnè
lombrico sm lunbrig, lunbris
lontano agg avv luntàn, dscòst
loro pron låur; diamolo a - däúnel a làur là; sono - i én làur • agg sõ; il - nome al só nómm
losco agg låssc, cilòb, guèrz; un tipo - un sugèt da stèri ala luntèna, un brótt sugèt
lotta sf lòta
lottare v lmèr
lotteria sf lutari
lotto sm lòt; ricevitoria del - banc dal lòt
lucchetto sm lucàtt
luccicare v (ar)lûser
luccichio sm lussàur, brilamänt
luccio sm lózz
lucciola sf lózzla; (fig) putèna; prendere - per lanterne scanbièr al bú's dal cûl pr una pièga
luce sf lús, lómm; dare alla - parturir, sbruzèr
lucertola sf lusèrta
lucidare v histrèr; - il pavimento dèr al bató
lucido agg lósster, lusänt; (di mente) in canpèna sm lósster
lucignolo sm stupén luglio.sm lói
lui pron ló; è stato certamente - l è stè ló, ló!
lumaca sf lmnèga; veloce come una - lóng come la mèsna ed såtta
luminaria sf lús da fèsta
lumino sm lumén, spirén
luna sf lóúna; abbaiare alla - dscàrrer a vûd; avere la èscr dspèra; la - nuova la fà la lóúna
lunario snr lunèri
lunedì sm lonedé
lungaggine sf lungâgna, flèma
lunghezza sf lungazza
lungo agg prep lóng; a - pr un bèl pèz; a - andare a fórza ed dèri; alla lunga ala fén di cóm; andare per le lunghe andèr pr äl tâni di sant, an arivèri mai d có, an dèr mâi pió la vólta; avere le gambe lunghe èser un sganbilån; in - e in largo par d zà a par d là
luogo sm sit, lûg; in - di mvézi che; in ogni - da par tótt; in primo - par la prémma, tant par cminzipièr
lupino sm luvén
lupo sm lâuv; un tempo da lupi una stassån mèrza
lurido agg sm lérz, malnàtt; schivåus
lusinga sf lusènga
lussazione sf slugadûra
lusso sm lússo
lussuoso agg da lússo,lusuåus
lustrascarpe sm losstraschèrp
lutto sm dsgräzia sf; lútto; prendere il - ftîrs ed naigr a lútto

Torna all'inizio della pagina
Torna all'indice alfabetico