Bar Osteria Ciccio A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V Z Bar Osteria Ciccio

Detti e modi di dire ...
Da tèvla an t'livèr mai, se la bacca an sa 'd furmài. Da Carnavèl a Pasqua, tótta l'érba l'è insalè.
D
daccapo avv da chèp; siamo - secànd al sòlit
dado sm dèd; - da gioco dèd da zûg
daffare sm dafèr; guel ragazzaccio mi dà un gran - cal legeròt 1 um dà un gran dafèr
damerino sm lcchèti, spomèti
damigiana .sf darnigèna, zucàn sm
danneggiare v dèr dân, danegèr
danno sm dân, zuchè sf subire il - a la befjà ciapèr la freghè a la ciavè
danzare v balèr
dappertutto avv dapartótt, in zà a in là
dare v dèr; dai a dai a fórza ed dèri; - in custodia dèr da badèr; - retta dèr (a)mànt • -rsi v pron dèrs; - da fare dères da fèr, tuchèr só; delle arie dères däli àri, stimèrs; può - pó1 dèr, ai é chès
data sf dèta
dattero sm dâter
davanti avv dnanz, ed fâza, in pèt; il -detla ca,sa la fazè
davanzale sm bancalàtt, davanzèl
davvero avv da bån, davaira
dazio sm dâzi, gabèla sf
debito sm dèbit, póff; contrarre un - fèr un póff, piantèr un ciód
debole agg dabbel; essere molto -- èser spunpè
debolezza sf diblazza
debutto sm debótt
decantare v decantèr
decente agg dezànt
decidere v dezider
decifrare v dczifrèr
decisione sf dezisiàn; - improvvisa dezi'siàn d anblä
decorare v decorèr
decorativo agg da urnamànt
decotto sm infüs
decreto .sm decrêt
dedica sf dèdica
dedurre v capir; cavèr - le spese tirèr vi àl spars
defîciente agg, sm defizänt
definire v definir; (concludere) stabilir
definitivamente avv par sànper
definizione sf definiziàn
deformare v dsfurmèr
deforme agg defàurum, sgnè da Dio
degenerato agg degencrè
degnare v degnèr; non mi ha degnato di uno sguardo an m à trè un òc' • -rsi v pron degnèrs
degno agg daggn
degradare v degradèr
delegato agg, ,sm deleghè
delino sm delfén; créd
delicatezza sf delicatazza
delicato agg delichèt; - di salute diblén
delinquente sm delincuànt; - abituate delincuànt d amstir
delirare v andèr in aràdg, ~bactèr, ciuchèr; - per una donna èscr mât dri a ónna
delirio sm aràdg, deliri
delitto sm delétt
delizia sf delézzia; quel bimbo è una - cal fangén 1 é un zucarén
deludere v dclûdcr
delusione sf delusiàn
democratico agg, sm democrätic
democrazia sJ democrazi
demolire v t(i)rèr zà, demolir, sfasèr
demonio sm dièvel, demónì, Barlécc
denaro sm sóld sm pl, góbbi sm pl, pélla sf (carte da gioco) denèr ,sm pl; avere poco - avair di svanzói, dla municâja, dla mundï; essere ben provvisto di avair dla baléñna gròsa
denigrare v dir d mèl, bacajèr dri, denigrèr
denso agg féss
dente sni dànt - di leone (bot) streccapóggn, ciocapiât; mettere gualcosa sotto i denti sbiasughèr un cuvlén
dentista sm dintéssta
dentro avv, prep dànter; rodersi - magnèrs al fégghet denudare v cavèr nûd, dsmanvèr
denuncia sf dnónzia
denunciare v dnunzièr
deperito agg (dimagrito) insché; (deteriorato) guâst, andè da mèl
deporre, depositare v métter zà, depàrr, deposìtèr; - un oggetto in terra pugèr un quèl in tèra
depressione sf avilimänt sm, depresiàn; (geogr) bàsa
deprimere v bucèr zà 1-rsi v pron bucères zå, avilirs
deputato agg, sm deputè
deridere v tirèr só, quajunèr, scargnèr derisionesf'derisiàn, quajunadüra, schêrgna
derivare v derivèr
derubare v mbèr, purtèr vi, gratèr
descrivere v descriver
deserto agg, sm desért desiderare v avair vójja, desiderèr
desiderio sm vójja sf, desidêri; - di un cibo vójja d un magnarén; - improvviso vujén; - legittimo vójja gióssta; realizzare un - cavèrs una vójja
desideroso agg vujàus, Asmagnàus
destinazione sf destinaziàn, pónt d ariv ,sm
destino sm destén; - malvagio destén bòja
destra sf drétta, déstra; girare a - vultèr a man dréna; mano - man drétta; tenere la - stèr ala só man
detenuto sm parsunir
detestare v an psair vadder, detestèr
dettare v detèr
deviare v devièr; - dalla detta via scajèr la strè masstra
deviazione sf deviaziàn devozione.rfdevoziån, divuzián; afeziån di prep ed; - domenica ala dmandga; - più de pió; prima tutto prémma de tótt
dialetto sm dialàtt; - di fuori città dialàtt ariåu's
dialogo .sui diâlog; non c'è più - ai é dla mutisia
diamante sm diamànt
diario sm dìèri
diarrea .rf siólta, cagaròt sm, cagàtta, scuézz sm
diavoleria sf diavlari
diavolo sm dièvel, Barlécc; vai al - mo và bän a lêsi; và t amàza
dibattito sm dibâtit
dicembre sm d'sanber
dichiarare v dichìarèr
dichiarazione sf dichiaraziàn
dietro avv par dcdri, ed dàpp 1 prep dri, ed dàpp da; da -dal dedri; - a ed dàpp da, a; - casa dri da cà; fare - front girèr al cûl indri; mettersi méttres de dri; nascondersi l'uscio arpiatèrs ed dàpp dal óss
difendere v difander
difesa sf difai'sa; essere privo di - avair al cûl dscuérr
difetto sm difèt
difettoso agg difetåus
differenza sf difaränza, diversitè; c'è poca - ai é póc a dir; non c'è - an i é gnínt a dir
difficile agg difézzil; (di persona) ghignàu~, schizignàuØ; èun lavoro - l'é una béga
difficoltà .rf dificoltè, scapózz sm, gråpp sm; - finanziaria plómma
diffidente agg difidäm
diffondere v spargujèr; - un segreto an tgnir gnanc la péssa diga sf dîga
digerire v dìgerîr; (ant) padir
digestione sf digestiån
digiuno agg, sm dzón; a - dzón, vûd; essere - di matematica an savair un azidóll ed nómmer; rompere il guastèr al dzón
dignità .sf dignitè; essere senza - pluchèr al cûl anc ai can
dilapidare v bucèr data fnèstra
dileguarsi v pron scuajèrs, svanir v, férs ed zira
dilemma sm fazanda sf schóccia
dilettante agg, sm diletànt
diletto sm gudiól; per - par zûg, par divarrirs
diligente agg diligiäm, pen ed cusiänza, prezî's
diluire v dsfèr, (a)'slunghèr
diluvio sm dilûvi, batèl d âcua
dimagrire v inschîr, 'smagrir; come è dimagrito! cum al s éinbriglé!
dimenticare v dscurdèr; lasèr pérder
dimenticatoio sm (nella loc) cadere net - finir int al paniràn ed Cúccoli
dimezzare v spzèr a mete; dsmzèr
diminuire v calèr, diminuir
dimostrare v dimustrèr
dinamico agg ch'al s móv, dinâmic Dio .sm Dio; - mio! Óddio mé!; - to ne renda merito the Dío t armcrita, t bandéssa
dipanare v dvanèr
dipendente agg, sm dipendänt, inpieghè
dipendere v dipander; dipende da le al stà in cum t I armà'ssd
dipingere v dpénzer
diradare v s-ciarir, sfultir
dire v dir; the vuol - ? csa vólel dîr?; detto fàtto détt a fäi; bene, male di gualcuno dir d ban, d mèl; non riuscire a nulla an savair dir béo; per meglio - par ciapèri méi
direttamente avv ed filè, diretamänt
diretto agg, sm dirèt
direttore sm directàur
direzione sf direziån
dirigere v dirizer • -rsi v pron andèr vêrs v, invièrs
dirimpetto avv indrétt, in fàza, in pèt
diritto agg drétt • sm dirétt
disaccordo sm dsparair
disastro sm disâstcr; quel - de tuo fglio cla siagûra ed tó fiól
discendenza sf famajja, stirpa, disendänza
discendere v vgnir zà; (provenire) vgnîr da, avair uréggin da diseesa sfealè, disarsa; andare in - andèr ala bàsa
disciplina sf disipléútna; (hranca) râm sin
disco sm déssc: cambia - ! mudla, Zànibòni
discordia sf cuntràst sm, úrt sm, dsparair sm; essere in - con qualcuno avair di scuntrónbel con quelcdón
discorso ,sm dscàurs; - senza capo né coda dscàurs da zavàta råtta; senza tanti discorsi sänza tanta ciància
discreto agg discret discrezione sf d(i)screziàn
discussione sf discusiån; è fuori - gnanc a dîrel; mettere in - infèrsen discutere v discótter, discûter; -,sin prezzo stèr a tires só I prézi
disdetta ,sf dsdétta; arli; dare la - al contratto d'affitto dscumiatéres dala pisàn
disegnare v dsgnèr disegno sm dsaggn
disfare v dsfèr; - un nodo dsgrupèr
disgrazia sf disgrazia, iazza
disgraziato agg sfighè, d'sgraziè • sm sfighè, d'sgraziè; delincuànt
disincagliare v liberèr
disinvoltura sf faza franca, francazza
disobbediente agg dsubidiànt
disobbedire v d'subidir
disoccupato agg, sm dssuvrè, di'socupè
disoccupazione sf disocupaziàn
disonestà sf sparftdia, dì'sonestè
disonesto agg, sm disunèst, gratån sm
disonore sm d'sunàur, di~on°aur
disordinato agg d(i)surdìnè; vita disordinata vétta arbaltè, insgunbiè
disordine sm d(i)sånrden, casèn; avere gli abiti in - èser sbigulè
dispari agg dspèra; fare pari e - fèr pèra a dspèra
disperare v pêrder al curag', an craddcr piò -rsi v pron dsprèrs, dispcrèrs
disperato agg, sm dsprè, disperè
disperso agg dispers
dispetto sm dspèt
dispettoso agg dsptàus
dispiacere 1 sm d~gósst, dspiè'ser, dspia~air
dispiacere 2 v dspiè'ser, dspiasair • -rsi v pron agrivèrs; mi dispiace am agriva
disponibile agg dispunébbil
disposto agg dispòst, dspòst; è ben - verso al pand vérs
disprezzare v dsprezèr
dissanguarsi v pron pérdr al sangv; (fig) arvinèrs
disseminare v spargujèr, strumnèr
dissestato agg scuncuasè; strada dissestata strè scuncuasè, sbusanè
dissesto sm scuncuàs; subire un - inzuchèrs int un scuâs
distante agg luntàn, dscòst, distànt
distanza sf distanza; tenere a - tgnir a socuànt 'smèss; venire fuori alla - vénzer al ûltum
distendere v dstander
distinto agg distént, signoril
distrarsi v prop incantèrs, avair un cåulp ed bechisia v; (svagarsi) sgugiulèrs
distratto agg sbadè, distrât
distribuire v distribuîr
districare v dstrighèr, d~gatièr
distruggere v d(i)strózzer, dsfèr, arvinèr
distruzione sfdistruziàn
disturbare v dsturbèr, dèr fastidi, (pop) rànpr äl bàl
disturbo sm dstûrb; - di salute malàn; togliere il - tôr al dstûrb
ditale sm didèl
dito sm did; leccarsi le dita pluchèrs äl dida; mostrare a - sgnèr
divano sm divàn, sufà, tumèna sf, otomèna .qf canapà
divaricare v dvarghèr
divario .sm dvèri, divèri
diventare v dvintèr, guintèr; - vecchio invcir, invcèr
diverso agg difaränt, divers; completamente - tótt un èter quèl
divertente agg divartänt
divertimento sm sgugiôl, gudiõl, divertimänt
divertire v divartir 1 -rsi v pron sguazèr v, divartirs
dividere v fèr äl pèrt, partir, divider • -rsi v pron dsunirs; panirs; - i soldi partirs i góbbi
divisione sf divisiàn; (delle parti) partidûra
divorare v divurèr; stragualzèr
divorzio sm divòrzi
dizionario sm dizionèri, diziunèri
doccia sf dàzza
documento sm documänt
dodici agg num dàgg'; le - porte di Bologna äl dàgg' mûra ed Bulåggna
dogana sf dughèna
dolce agg, sm dàulz; il - ár niente 1 amstir ed Miclâz; vino vén dàulz, (spreg) mlâgna sf
dolcezza sf carinari, dclicatazza
dolciastro agg dulzózz, mlàgna sf
dolore .sm dulàur, dójja sf dare un - dèr una dójja, una panna, un stràzi
domanda sf dmanda
domandare v dmandèr
domani avv (e)dmàn
domattina sf dmatéñna
domenica sfdmandga, dmanga
domestica sf scrva
domicilio sm dumizélli
dominare v duminèr; - l'uditorio incantèr chi ascåulta; una situazione avair al màndg in man
dondolare v sdundlèr
donna sf dòna; andare a donne andèr a figa, pasmrèr; brava - dòna cum và; - agile a minuta spaipàtt; - alta e fórmosa sturnèla, cavàla; - alta a magra filucàñna; helli,ssima gran gnòca; brutta bròc; - grassa vagàn, sbutinfiàána; donne abbordabili pastûra; fìglio di buona fiôl d na trójja; uomo con voce da - òmen dala vàu~ figaréñna
donnaiolo .sm stanlén, dunarôl
donnola sf dåndla
dono .sm regâl, dàn
dopo avv, prep dåpp; - l'incrocio pasè al crusèl; -pranzo dàpp magnè; uno - l'altro ón dri a cl èter
dopodomani avv pasdmàn, pasè dman, dman I èter
doppio agg,sm dàppi
dormicchiare v 'sdurmicèr, pi~lèr
dormiglione ,sm durmiån, durmintòri
dormire v durmir, slòfer; - come un sasso durmir cme un ghérr; - tranquillo a heato durmir cure un cínno in cuzidrèla; - tutto un sonno fèr tótta una tire; su, non -! só dala tèsta!; (gerg) cubièr
dormita sf durmida, sànn sm
dosare v dusèr, psèr
dose sf dô~(a); rincarare la - dèri la zónta dotesfdôt(a); (pregio) virtó
dottore sm dutåur
dove avv dóvv; (proclitico) duv; da - d in dóvv
dovere sm dvair • v avair da, tgnîr; come si deve cum và
dozzina sf duzéúna
dramma sf'drâma
drogato agg,sm drughè droghiere sm drughir
dubbio sm dóbbi; fuor di - dspécc dal'ânma; ho ìl - the sia vero ai ò pòra ch'al séppa vaira
duca sm dócca
due agg num dû; dåu f
duecento agg num dusänt
duello sm duèl
duemila agg num dåu mélla
duetto sm duàtt
dunque cong, ,sm dånca; venire al - tirèr zå la sàmma
durante prep durànt; - la guerra in tänp ed guèra; l'inverno lóng I invêren
durare v durér; - poco durèr da Nadèl a San Stéven
durezza sf durazza
duro agg dûr; - di comprendonio zarócc,tstån,länted capéss; tener - tgnîr bòta


Torna all'inizio della pagina
Torna all'indice alfabetico