Bar Osteria Ciccio A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V Z Bar Osteria Ciccio

Detti e modi di dire ...
Chi canta a taevla e laet, è un mât parfaet. Chi ha al câr e bú, fa praest i fát sú.
C
cabina.sf gabenna, cabeana
cacare v cagher, fer la caca, dscargher, (gerg) buschir
caccia of cazia; andare a - ander a cazia
cacciare v (mandare via) cazer; (dare la caccia) cazier
cacciavite sm cazavid cadaveresm cadaver
cadere v cascher, cruder; - dal sonno cruder dala sann; dalle nuvole inaraviers; in ginocchio cascher in zn6e'; in piedi salvers al cut
caduta sf casche, cresst sm
caffe sm cafa; (locale) cafa, barr; - corretto cafa cat scuezz
caffettiera sf caftira
cagionevole agg mèz arbaltè, cherta sugarenna .sf
calabrone sm galavran
calamaio sm calamer
calamita sf calametta; (fig) arciam sm
calamita sf disaster sm, siag6ra
calanco sm calanc
calare v cater; metter za; - il sipario tirer za al siperi
calca sf fess .sm, fisumeri .sm
calcagno sm garatt, calcagn; stare alle calcagna ster atac ai sgarlaton
calce sf calzenna
calciatore sm zugadaur ed balan
calcio sm chelz; (sport) balan, fottbal; prendere a calci masager coi pi
calcolo sm chelcol; ho i calcoli ai o al met dla preda
caldaia sf caldera
caldana sf scalmena
calderone sm caldaman
caldo agg cheld, bujant; avere un carattere - eser an sulfanen • sm cheld, calaur; gran - calura; un - da scoppiare un cheld ch'as fa i sughi
calendario .sm luneri, calenderi
calice sm caliz; bere d'amaro - mander za al bevran
callo ,sm cal; farci it - feri la man; pestare i calli pister i cal
calma sf chelma
calmare v calmer; - le escandescenze dscargher la m6la
calmo agg chelum, chiet, paceffic
calo sm cal, arbas
calore,sm calaur
calpestare v pister
calunnia sf cal6ggna, meldicianza
calvo agg ple, in piaza
calza sf calzatta, sfan sm; stare a casa a far la - ster a bader ala ca
calzare v insfilzer; - a pennello ster c6mm un gaban&n n6v ci sm a1z no calzten; sfaan
calzolaio sm calzuler
calzoleria sf calz(u)lari
cambiale .sf canbiel
cambiare v canbier; (vestiti) muder; (denaro) canbier, barater
camera sf stanzia; musica da - mu'sica da camra camerieresm camarir
camice sm cam's
camicetta .sf camiciatta, blusa
camicia sf camisa; - da notte camisa da not; - nera fasessta; rossa garibalden; in maniche di - in gavardefina, in beta vetta
camino sm camen, ffuga sf
camminare v ander a pi, caminer, girer, (rust) pedgher; - in fretta ander d long, tucher sò
camomilla sf camumella, camamella
campagna sf canpâgna
campagnolo agg canpagnol
campana sf canpena; sordo come una - canpaner; vivere lotto una - di vetro ster int al bunbels
campanello sm canpanen
campanile sm canpanell
campare v canper
campione sm canpian (vincitore, esemplare)
campo sm canp; scendere in - f ichers int la partida
canaglia .sf canaja
canale sm canel
canapa sf canva
canarino sm canaren
cancellare v (d)scanzler
cancello ,vm rastel, barira sf
cancro sm cancher, tum$ur
candeggina sf varechenna
candela sf candaila; avere la -al naso avair al muclan; il gioco non vale la - I e mei andè a let, Pe pio la fadiga the al gosst; venire gia a - c ascher a pi$nb
candire v cunfter
candito sm candc cane sm can; - do guardia can da guerdia; un freddo - u n fradd da santufezzi, un zagnocc; (dim) cagnolino cagnen
canestro sm zasst, zassta sf, canester
canile sm coccia .sf dal can; canil
canna sf cana; - d a pesca cana da pass; - per edilizia arela; povero in - in bulatta dura
cannocchiale sm canucel
cannone sm canan
cannuccia sf can6ccia
canovaccio .rm (asciugapiatti) buraz
cantare v canter
canticchiare v scantarler; - s ottovoce scantarler stra i dent
cantilena of gnola
cantina sf cantenna
cantonata sf eantan spiguel sm, vulte; ( fig) ssbali sm, 'sgaran sm, marune
cantoniera sf stracantan sm
canzonare v tirer so, minciuner, quajuner, 'sdundlor
canzone sf canzan, canzunatta, canta
capace agg ban; abil, brev
capanna .sf capana
capannello sm ruglatt
capello .sm cavail; non torcere an - an der gnane un crecc; spaccare il -`in quattro mi§surer la tgnuda a smess
capezzale sm cavzel
capezzolo sm cavdel
capigliatura sf caviera, crinira
capire v capir; - f ischi per fraschi cunfander al fìs dal ctil con I erc in zil; ci siamo capiti? as saggna inti's?; non an tubo an capir un azidoll, un caz
capitano sm capitani
capitare v capiter; capita! capita, suzed; - a proposito capiter in pans
capitolo .sm capettol
capitombolo sm scramazol, scrumazol, cresst; fare un scramazuter, fer un cresst, un vaul calm sm chep; (testa) testa sf co; a -scoperto in cavi
capodanno sm chep d an, premm de dl an
capogiro sm prilan
capovolgere v arbalter
cappa sf capa; film di - e spada fillm ed spadacen
cappello sm capel; - c ardinalizio bratta rassa sf, - d i paglia pajatta sf, tanto di - gnint da dir
cappero sm caper
cappio sm ciap
cappone sm capan
cappotto sm palto
cappuccino sm capuzen (frate, bevanda)
cappuccio .sm capozz
capra sf chevra
capriccio sm eaprezzi, grell, froll, sghiribezz; fare i capricci fer dal tigne
capriolo sm cavariol
caprone sm bacc, cavran
carabattola .sf scarabafa
carabiniere sm carabinir
caramella sf caramela, bilen sm; (infantile) chicca
carattere sm carater; essere senza - eser un sotoponzio
carbone sm carban; carta - cherta cupiativa; stare sui carboni accesi ster so i spen
carcere sm parsan sf,
galera .sf, gatabura sf, (gerg) gajoffa sf finire in - ander danter
carciofo sm (s)carciofel
cardare v ~garzer,scardazer,
cardellino sat gardlen
cardinale sm cardinel
cardine sm guerz
cardo sm cherd
carente agg schers
carestia sf caresti, carasti
carezza .rf'carazza, dsnomm sm, lisadenna
carezzare v(a)carezer
cariato agg bu's
caricare v cargher; gaser; (assalire) der ados
carico agg, sm carg; avere a - avair saura al spat; cafe cafa putant; motto - pen mure
carino agg caren, blen, pia'savvel
carita .sf carite, limosna, uferta
carnagione sf carna'san, incarne .rm
carne .sf cheren; - guasta cheren andè da met
carnevale sm c(a)ranvel
caro agg cher, chero; - mio mi amig; a troppo - 1 e cher a sangv; tenere - tgnir da cant
carogna sf caraggna, canaja, lazaran sm
carota sf pistinega
carponi avv a gaton
carreggiata sf(solco di ruote) care; cararazza
carrello sm cariol, caret
carriera sf carira; di gran - in ffiria a in frazza, ed vule; far crasser ed gred
carriola .sf cariola; (auto sca,ssata) ravaldan sm, cariola
carro sm car; (allegorico) car ed c(a)ranvel; Vunebre) caratan
carrozza sf caroza; (pubblica) fiachersm; - a nolo caroza in afett, a nulagg'
carrozziere sm caruzer
carruba ,sf feva maredna
carrucola vjzir&la, pulaggia
carta .sf yj'ch&rta; a carte quarantotto a tar§sac; - assorbente cherta sugarenna; - da bollo cherta da ball; - igienica (volg) cherta da cnl; -stradale piantefina
cartella sf cartèla
cartello sm cartel, avis
cartina of carteona; - geografica cartenna, pianta
cartoccio sm scartoz
cartolaio sm cartuler
cartolina sf cartulenna
cartone ,sm cartan
cartuccia sfcartoccia, bala, munizian
casa sf ca, che'sa; cambiar - fer sanmichel; - chiusa casen, (gerg) baito; fuori da - mia! fora d in ca mi! sotto - atac a ca; vado a - a vag a ca, a thessa; (dim) casetta casatta
casalinga .sf arzdaura, casalenga
caseificio sm ca'sifezzi
casmo .sm ca'sen, ca~ot, (gerg) baito; (disordine) sgunber, babilogna sf (rumore) tananai, pladur; (gran quantita) sclemm, smifili, cagner
caso sm che's, cunbinazian .sf a - a rai; - mai se cheso; in contrario smchena; in questo - in st ches ch'e què; per ed strabelz
caspita inter mo socc'mel, sorbla, zizla, quajòzzi
cassa .sf casa; batter - buser a quatren;.fare - ardaèsr al magatt; pagare alla - pagher al spurtel
cassaforte sf casafòrta
cassapanca sf casa da biancari
casseruola sf cazar6la
cassetta .sf casatta; -da fiori fiurira; - di fruttz plat6 ed frûta; --per le lettere ba'sa dla p6sta
cassetto sm casatt
cassiere sm casir
castagna sf castagna, maran sm; - lessa bala's sm; castagne armstite ar6sti; prendere in -c6jjer in fal
castello sm casuel
castigamatti sm quall ch'parazza i c6nt
castigo sm castig
canto agg vairgin, par
castrare v castrer, tajer i sunai (anche fig)
casualmente avv ed strabelz
catapecchia sf tugari sm, cavema, catapaccia
catarro sm catar
catasto sm catast
catechismo sm dutrenna.sf
catcgoria sf categori
catena sf cadanna
cateratta sf (med) catarata
catino sm caden
catorcio sm scud6z
catrame sm catram, bit6mm, piglan
cattedra sf catedra
cattedrale sf catedrel cmtiveria sfcativeria, sparfidia
cattivo agg, sm eativ; - lavoratore lavuradur tresst; - soggetto br6tt suget; essere di - umore eser ingrugne, ovair sò i quajòn; essere in ---stato èser mess mel; farsi il sangue - rughers al fegghet
cattolico agg, sm cat6lic
catturare v caturer, (a)guanter, agranpler
causa sf causa; a - tua par caulpa tò; tradire una - prileres la gabena
caustico agg pzigant, brusant, velenaus
cautamente avv con dal vadder, zett a chiet, in cam6ffa
cauzione sf cauzian, deposit srn, paggn sm
cavalcare v cavalcher, ander a caval cavalcioni (nella loc) a - a scavalozz
cavalletta sf cavalatta
cavallo sm caval; a -- di due secoli a scaval6zz ed du secol; a - donato non si guarda in bocca r6ba regale sanper banvgn6; col - di San Francesco par scarpari
cavarsela v prop sgavagnorsla
cavatappi sm tirabusan
cavia sf purzlen d'India; (fig) chevia, rezz sm
caviglia sf cavcela
cavillare v sufisticher
cavillo sm ranpen, sufi'sum
cavolfiore sm chevolfiaur
cavolo sm còl
cazzo sm caz; arsel, pistulòn, òca sf, (gerg) billo
cazzuola sf cazòla
cedere v zeder, (a)muler; - alle avversita tòrla persa
cedevole agg 'savvel, Sivlen
cedro sm zaider
cefalo sm zavver
ceffo sm ghòggna sf, zòff
ceffone sm 'srnataflan, slepa sf, cician, gnòc, stiafan
celibe agg,sm zauven,ragaz
cellulare sm telefonen
cemento sm zimant
cena sf zanna; fare una - frugale zner con di luven, con di vlòcc'
cenare v zner
cenere sf zander; color - batten
cenerentola sf zindarlaza
centenario sm zentencri
centinaio sm zintuner
cento agg num zant andarel al numero - ander al cesso; il dieci per - al di's dal zant
centrale agg, sf zentreI
centrare v (a)ciaperi (a)còiri, zentrer
centro sm zanter; andare in - ander in piaza; -storico zanter, piaza sf fare - (a)ciaperi, acòiri
ceppo sm zoc, zoca sf
cera sf zira
cerbottana sf cerebot&na, ziributena
cercare v zarcher; pruver, tint&; - di studiers ed
cerchio sm zairc'; mettersi in - mettres in tand
cerimonia sf funzian; (fig) dsn6mm sm; - nuziale noz sm; senza tante cerimonie sanza tante pèpp
cerniera sf zamira
cero sm zit, candlan
cerotto ,sm ziròt
certificato sm zertifichet
certo agg zèrt avv sicur, zertamant
cervello sm zarvel; (di animale macellato) zarvela sf, avere del - avair dal cap6ss; dare dl volta it - der ed volta al zanfanel; essere senza - avair al zocc pen ed vudam, coi burdig6n; far saltare le cervella der una stiupte int al graner
cervo sm zcruv; - volante comabas
cesoie .sf pl furb'sòn ,sm pl
cesso sm cesso, gabinatt, cal sitaren
cetriolo sm zidran, zedran
chiacchiera sf ciacra, barloca
chiacchierare v ciacarer, bacajer, dardler
chiacchierone sm ciacaran, bacajan, dardòla sf (pettegolo) bragbiran, parpadlan
chiamare v ciamer; - a raccolta ciamer a capettol; - in disparte ciamer da una banda
chiamata sf ciame; - alle armi dame int i sulde
chiaro agg cer; - e tondo cer a natt; e - I e cera; giorno de fat; non - cer comm al br6d ed fa'su
chiasso sm gata sf gatera .sf, p1òcc, tubena sf vergna sf, malan, caèsen
chiave .sf cev; - fissa manezza; giro di - prèlla sf sotto ban custude
chiavistello .sm cadnaz
ohicco sm grena sf (acino) grena d u
chiedere v dmander
chierichetto sm ciarghen
chiesa sf ci'sa; andare spesso in - eser on cièsarol
chilo sm chillo
chimica ,sf chemmica
chinare v chiner; - it capo metter za i Cie' • -rsi v prop (a)chiners
chincaglieria sf sbagièza; picipoci sm pl
chioccia sf cioza
chiocciola sf lumega; scala a schela a lumega
chiodo sm ciod; - fisso ciod fess; piantare un - (fig) fer on pòff; roba da chiodi qui da bidan dal ròssc
chiosco sm barachenna sf
chirurgo sm chirurg
chitarra .sf chitara
chiudere v (a)srer; (tappare) (a)stuper; (fig) d9smetter, deri un tai; - it discorso deri un tai; - la bocca stuper la bacca
chiunque pron tòtt
chiuso agg (a)sre; uomo - mutarian
ci pron i; non - credo an i cradd bri'sa
ciabatta ,sf zavata, pap6ssa
ciabattino sm zavaten
ciambella ,sf brazadela
cianfrusaglie sf pl zangatel, tarabacuel, nid sm
ciao inter adio, at salut, a se vdran; (scherz) arvaddres
ciarlatano sm incantabess, zarlatan, farabulan
ciascuno pron ognon; per - a testa, scadagn6n cibosm magner, magnaza.sf
cicala sf zigh&la
cicartice sf castran sm
cicca sf cecca
ciccione sm cicidn, sbutinfian, budlan
ciclamino .sm ziclamen
cieco agg, sm orb; vicolo - stradlen asre
cielo sm zil; - p lumbeo zil tunbe; to volesse il-f6ss un anzel cb'al dscarr; regno dei cieli paradìs; toccare il -con un dito eser al caulum dla zghirigaja
cifra sf zeffra
ciglio sm zei; (dell'occhio) zejja .sf - del burrone riva dal sfundarian
cigolare v zirler
cilecca sf cialla; fare - f er cialla, fi:r scuèzz
ciliegia sf zri'sa In -col verme la zri'sa con 1 amig, con Luigen
cilindro .sm zilender; (cappello) geno~i, catobba sf
cima sf z&mma, vatta
cimice sf zemm'sa (anche microspia)
ciminiera sf fumarol; fumare come una - f umer anc di stecc
cimitero sm zimiteri
cincischiare v fntinigher
cinema sm cinnema, cinematogrof
cinghiale sm zingel
cinque agg nom zenc(v); le cinque pomeridiane al zencv dapp mezde
cintura sf zintura, zenta, zengia; a bagno fino alla - a m6i fen al bliguel; - basso zengia s6 al pistulen; (dim) cinturino zinturen dal arloi cio pron quasst; con tutto - con ton quasst
ciocca .sf roz sm, cioff sm
cioccolato sm ci(o)coleta of
cioccolatino sm ciocolaton
ciondolare v sdundler; - la testa fer al dandel col zocc
ciondolo sm pindai
ciotola sf scudlot sm
cipolla sf zivalla
cipresso .sm (ar)zipres
circa avv zirca, pres a p6c; alle sette - al set o za d ed le; all'incirca a òc' a ganba
circolare agg tand • s f Arcot&
circuito sm zircuf, zircon
citazione .sf citazian
citofono sm cit6fen
citta sf zite; fuorl - f ora dal mura
cittadino .sm zitaden
civetta .sf zvatta (anche fig)
civettare v zviter
civile agg zivil
classe sf clas; generazian; la - dominante i c mandant; la 1938 qui dal trantòt; la - proletaria i p over scarpòn
clavicola sf cadnaz sm
cliente sat cliant, avintaur
clima sm clemma (anche fig); c'e un - teso ai a dla fumena
clinica sf cl6nnica, ca ed cura
clistere sm lavativ, serviziel
clitoride sf grilatt sm
club sm zircol, clubb coechiere s m cuchir, cucir
coccinella sf viola coccio sm scudòz
cocciutaggine .sf zucunisia'
cocciuto agg ustine • .sm ustine tstan
cocomero sm cucònbra sf, ganbra sf
coda sf cò; avere la di paglia savair d eser int la caca; la della cometa al spnac' dla cumatta
c ogliere v cojjer; - d i sorpresa fer un'inpruviseta
coglione sm quajan; pistulan; martòff, rompere i coglioni ranpr i quajon, i sunai, i zanett
cognato sm cugne
cognome sm cugnonun
coito sm ciave sf, guze sf, inbraghc sf
colabrodo sm sculadur; ridurre a an - ardftsr un sculadur
colazione sf clazian
colera sm colero
colino sm sculaduren, Men
colla sf cola; - da legno cola garavela
collana sfculena (anche di libri)
collare sm culer
collegio .sm cul&g', Meg'
colletto sm sulen
collezione sf colezian
collina sfculettna collo sm col; con la corda al- con al col int al ciap; rompersi 1'osso del - ranpres 1 os dal col; saltare al anderint on abraz
collottola sf cappa
colmare v fer re's
colmo agg pen; re's • .rm caulum d1a misura
colombo sm pizan, clòmb
colonna sfc(u)lahna; sustaggn sm; (mil) furmazian
colore sm culaur, tenta sf dare an po' di - der un invarnisòt
colpa sf caulpa; sentirsi in - sentres in fat
colpire v culpir colpo sm caulp; bota sf, cioc; - di fortuna busone; - di genio caulp d òssta; - di grazia caulp dal radisen; - in testa sufitan; dare un - di spugna bucer in cavalari; di ed paca; sul - int 1 alum
coltello sm curtel; mattoni a - pred ed tai, ed curtel
coltivare v cultiver
còlto agg istrue, sapiant
comandare v cmander; - a bacchetta cmander con un'uce
combattere v cunbater, liner, fer la guera, bataglier
combinare v cunbiner
combinazione sf cunbinazian 
combriccola sfcunbreccola, brigheta; banda, crecca
come avv, cong comm, cunpagn a; (proclitico) cum, cme, come; - si dice? c(u)m as di's?; e - an bimbo 1 e cme un cinno; non so - fare an so cum fer
comico agg rideccuel, comic, bòff • sm comic
cominciare v (a)tacher, cminzipier, cminzer, prinzipier
comitato sm cumite(t)
comitiva sf gr6pp sm, scuedra, cumitiva, brigheta
comizio sm cumezzi
commedia sfcomedia, cumedia
commerciante sm comerziant, budgher
commercio sm cumerzi, vanditasf
commesso sm cumass
commissione sf cumisian; incunbanza
commuovere v cumover
comodino .rm cumudeftna sf
comodità sf cumdite, ag' sm
comodo agg comod, coined
compaesano sm pae§san
compagnia sf cunpagni; stare in allegra - ster in baraca
compagno ,rm cunpagn
compare sm cunper
comparire v cunparir
compassione sf cunpasian, piete, cunpatimant sm
compatire v cunpatir
compenso .sm cunpans, pega sf; come - par pega
competente agg conpetant • sm intenditaur
compiere v cunpir
compito sm canpit, dvair;,fare i compiti fer i c6npit
compleanno sm conplean, aniverseri
completamente avv conpletamant, dal tort
completare v conpleter, finir, ariver ed cò
complicato agg cunpliche, difezzil, brigau's, ghignaus
complice sm canpliz
complimento sm cumplimant; senza complimenti sanza salamelecc
complotto .sm cunplòt
comporre v cunpàrr, cunpànder; - un litigio métter pès
comportarsi vpron cunpurtèrs; - hene cuntgnires bàn, fèr pulid
comprare v cunprèr; - di seconda mano cunprèr a û's
comprendere v capir, intander; (includere) cunprander
comune agg cumón, usuèl, urdinèri • sm cmón; cmóñna .sf
comunione sf comugnàn
comunismo .sm comunîsum
comunista agg, sm comunéssta, marcséssta
comunque avv, tong intinimód, in tótt i mód con prep con, càn; - to con té, fig
conato sm sfórz
concavo agg scavè,vûd
concedere v conzêder
concentrare v conzentrèr
concerto sm cunzêrt
concetto sm cunzèt
conchiglia .sf câpa, cunchégglia
conciare v cunzèr; - per le feste cunzèr pr äl fést, dèr al tabâc dal mòrro • -rsi v pron cunzèrs, agiustèrs
concludere v conclúder, cunclûder
conclusione sf conclu'siàn, cunclusiån
concordare v cunbinèr; èser d acórd; fèr un dacórd
concorso sm cuncàurs; fùori - fòra d gâra
condannato agg,sm cundanè
condimento sm cónza sf sèlsa sf
condire v cunzér
condizione .sf cundiziån
condurre v cundû'ser, guidèr, purtèr
confarsi v pron afèrs
confessare v cunfsèr; - un segreto scagajèr
confessione sf confesiån, cunfsiàn
confetto sm cunfèt
confidare v cunfidèr; - un segreto cunfidèr (un segrét), dsptunèrs
confidenza sf cunfidänza
confine sm cunfén, cunfét,na sf
confondere v cunfànder; - le cose ùìpaciughèr, sgunbièr i qui 1 -rsi v pron cunfàndres, ssbaglièrs
confronto sm cunfrànt; in - a me près a mè; nei suoi confronti vérs ed ló; non temere il - infóttersen dal paragàn
confusione sf confu§siàn, casén sm, babilògna, zibaldàn sm, sgunbéi sm, arinà's'sd sm
confuso agg confûs, cunf6s, armistiè
congegno sm cunzàggn, macàgg'
congelare v congelèr
congiungere v cunzónzer
congresso sm congrès,cungrès
coniglio sm cunén; fare il - fér al pigrén
coniugato agg maridè conoscentesm cgnusänt
conoscere v (a)cgnósser; - a fondo cgnósser pulid; - i propri polli cgnósser àl sàu bisti
conquista sf cuncuéssta
consegna sf cunsaggna; dare, tenere in - dèr da tgnir, tgnir; pagare alla - paghèr in stadira
conservare v tgnir d acât
conservatorio sm conservatóri, cunservatòri
considerare v cunsid(e)rèr, consid(e)rèr
consigliare v cunsièr
eonsiglio .sm cunséi; - regionale cunsélli regionèl; venire a più miti consigli lasèrsel métter
consistere v cunsésster
consolare v cunsulèr
eonsolazione sf cunsulaziàn; magra - cunsulaziån ed sti dû; premio di - cuntintén
consorzio sm cunsòrzi
consuetudine sf abitûdin, tradiziàn, usanza, raigla, andâz sm
consumare v cunsumèr, frustèr
consumo .sm cunsómm
contadino sm cuntadén
contagiare v atachèr, infetèr
contante sm léccuid; in contanti in stadira
contare v cuntèr; senza - il pr an dscårrer dal
contatto sin cuntât
conte sm cånt
contemporaneamente avv int l istàss tänp, in st al mänter
contento agg cuntänt, beèt, feliz
continuamente avv continuamänt, sänza dsmétter
continuare v andèr ed lóng, seguitèr, durèr
conto sm cånt; chèlcol; ad ogni buon - bàn cant; chiedere il dmandèr la duluråu'sa; - sbagliato cant di fàs, ed Fasulén; il - della sarta la léssta dla sèrta; per - mio da par mé; rendersi - randres eånt
contorno sm cuntåuren
contorto agg arudlinè, ed giangan
contrabbando sm contrabànd, cuntrabànd
contraddire v cuntradir
contrarietà sf cuntrarietè, ghignusitè, scapózz sm
contrario agg, sm (in)cuntrèri; al - al'arvèrsa, cånter
contrasto sm cuntrâst, ostâcol; lit sf; avere un - avair un scuntrónbel
contratto sm scrétt, cuntrât; firmare un - firmèr un scrètt
contributo sm cuntribtït; - previdenziale mèrca sf
contro avv, prep cånter; laneiarsi - il nemico fèr una fundè cåntr al nemîg; nuotare - corrente andèr cåntr âcua
controllare v cuntrulèr, dèr un-òc ; verifichèr, badèr; avair in man
controllo sm cuntròl, contròl; perdere il - pêrder la lómm di ûc'; sfùggire al - scapèrla; un piccolo - un cuntmlòt
controvoglia avv a livadént, melvluntira
convalescenza sf convalesänza
convento sm cunvänt
conversazione sf conversaziàn, ciacarè
convertire v cunvertir; - moneta estera dscanbièr di bajûc furastir
convincere v cunvènzer, parsuèder
cooperativa sf coperafiva, còpp
coperchio sm quêrc', cuêrc'
coperta sf quérta, cuêrta, pân
copiare v cupièr
coppa sf cåppa
coppia sf còpia; ciòpa; in - in còpia; una - d'uova una ciòpa d óv
coprire v crûver • -rsi v pron crûvres
coraggio sm curâg', fégghet; prendendo il - a due mani sänza badèr se al quajaròt al tramma
corallo sm curâi
corda sf córda; essere giù di - èser spunpè, fòra fe's; mostrare la - avairi spi~ tótt; non dare - an mulèr gnanc d un plén; tagliare la - tajèr la lâza; tenere sulla -tgnir in balanza
coricarsi v pron svultèrs, azachèrs
cornacchia sf curnâcia
cornice sf curni's
corno sm córen, côrna sf fare le coma fèr äl córen, fèr bacc; non me ne importa un - an m n inpórta un azidóll
cornuto agg, sm ch'I à äl córen, bace
corona sf curàñna
corpo sm córp; avere un - atletico èser un su~anèl, un stumèl
corredo sm corêdo; dutaziån sf - nuziale corêdo da spåusa
corrente agg curänt; vãlid; da póc; acqua - âcua curänta; merce - r òba da duiéñna; moneta - bajûc bón 1 sf curänt; contro - càntr âcua
correre v córrer; - ai ripari méttres dala pèrt di ptón; velocemente smincèr, córrer cómm un ló,sna, cómm un siån, andèr cure un tréno
correzione sf coreziån, cureziån; andare in casa di - andèr inti dísscoli
corridoio sm curidûr, andavén
corriera sf curira
corrimano sm mantàn
corrispondere v (sentimenti) ricanbièr, arspånder; scrivres v pron; - alle attese èser al'altazza
corrompere v dèr la pizè, ónzer äl ród corruzionesfcoruziån, curuzián
corsa .sf cåursa, vulè; gâra
corso sm càurs
corte sf cåurt; fare la - filèr dri
corteggiatore sm filarén
cortesia sf gentilazza, ghèrb sm, scuisitazza; per - par piesair
cortile sm curtil; animali da - bisti da pulèr
corto agg cûrt tagliar -pudèr ed crîrt
corvo sm cór(u)v
cosa sf quèl sm, có~a; la pubblica al Stèt; le proprie cose la só ròba; (dim) cosetta cuvlén
coscia sf còsa
coscienza sfcusiänza, cunsénzia; perdita di - smalvénsm, mancamänt sin
così avv acsé; basta - bóna lé; e - via a cunpagni brésscla; è proprio - I è acsé ló; non è -? èl vaira o nå?; .stare -stèr acsé là
cosmetico sm trócc
costare v custèr; guanto costa? quant êni?, csa véñnel?
costipato agg custipè, asrè, col mamàn
costo .sm cåsst; a - di a cåsst ed; a nessun - gnanc s'ai véri zå Crésst; il - della vita i bajûc par canpèr; vendere sotto vander in arméssa
costola sf cûsta
costoso agg chèr, chèr a sangv
costringere v custranzer; (a)strichèr, presèr
costruire v costruir, fabrichèr
costume sm custómm; (abitudine) û's, u'sänza sf
cotenna sf cåddga
cotone sm cutån; - idrofilo bunbèt
cotto agg còt
cottura sf cutúra
covare v cuvèr; - rancore tgnir al bru'surén; gatta ci cova ai è sàtta un nidarén
covone sm có
cozza .sf 'còza, bdòc' .sm
crampo .sm granf
cranio .sm crâni
cravatta sf cravâta; - a fàrfhlla stricàtt sm creare v crcèr, inventèr, prodû'ser
credenza sf cardänz(a)
credere v cradder; far - dèr d intander
creditore sm crcditåur
credulone ,sm cardinzån
crema sf cramma; la - della città al fiåur dla zitè
crepare v carpèr
crescere v crasser, aumentèr; - un figlio tirèr sò un fiôl
crescita sf carsmóggna, crasmóggna, aumänt sm
cresima sf craisma
cresta sf erassta; alzare la - tirèr fòra 1 argói; - sulla spesa livadén sm; essere sulla - dell'onda insfilzèri tòtti pr al só vêrs
creta sf craida
criminale agg criminåus, da delincuänt • sm criminèl, asasén
crisi sf crîsi; atäc sm; - cardiaca cåulp al cór; - di pianto atâc ed zigaróla; - di riso ridaróla; - epilettica atâc ed mèl cadó
cristallo .sm cristâl
cristiano agg, sm cristiàn
criticare v critichèr
criticone sm criticàn, contestadåur; fare il - an truvèrla mâi pèra
crocchio sm ruglàtt, grupàtt
croce sf cràus; è la mia - l é la mi cråu~, la danaziån dla mi vètta
crocifisso sm al Crésst
crogiolarsi v pron sguazèr v, cuvèr v, sgugiulèrs
crollare v crulèr, crudèr, scrumazulèr
crosta .qf gråssta; (della pelle) grû'sla; - lattea latémm sm
crudeltà sf crudeltè, cativêria, dsumanitè
crudo agg crud; stièt
crusca sf rámmel .sm, tridèl sm
cubo sni cûb
cucchiaio sm cucèr; (dim) cucchiaino cuciarén
cucciolata sf sbruzè ed cinén
cuccuma .sJ cügma
cucina sfcu'séñna; (rust) cà; amare la buona - avair al palè in simetri
cucinare v fer da magnèr, cû'scr
cucire v cû'ser, dèr di pónt
cuculo sm cócc
cuffia sf scóffia, scuñòt sm; cavarsela per il rotto della saltèri fòra pr un plén
cugino sm cusén
culla sf cóhna, nanén ,sm
cullare v cunèr
culo sm cul, dedri, sêder, bòfice, nèsa sf, pròso, slén, zibòri
cultura .sf cultûra, sapiänza
cumulo sm mócc', móccia sf, mása sf
cuocere v cû'ser
cuoco sm cûg
cuoio sm curâm
cuore .sm cór; amici del - cül a patája; avere un - di pietra avair al pail int al côr; - degli ortaggi gazôl, gazulén; nel dell'esaate int al såul leån; prendere a - tôr a cór
cura sf cûra, rimédi .rm; prezi'sián; àbbiti -1 stá in canpènal; avere - di tgnir drï a
curare v curèr, medghèr, asésster
curioso agg curiåu's; (strano) vèg, strap, stranpalè, balzàn
curva .sf cürva; vultè; attenzione nelle curve! òcio int äl vultè!; donna con belle curve gran gnòca
cuscino sm cusén,cavzèl
custode sm purtinèr, guardiàn; (di prigione) secondén; angelo -anzèl custòd


Torna all'inizio della pagina
Torna all'indice alfabetico